- Emissions totals a Catalunya el 2023: 38,37 milions de tones de CO₂ eq. brutes; 32,37 milions de tones de CO₂ eq. netes. Valors lleugerament inferiors als de 1990 (38,69 milions de tones de CO₂ eq. brutes; 33,69 milions de tones CO₂ eq. netes).
- La intensitat d’emissions (emissions/PIB): emissions brutes 145 g CO₂ eq / € de PIB i les emissions netes de 129 g CO₂ eq / € de PIB. Els valors són un 45% i un 47% inferiors als valors del 1990, respectivament; i un 8% i un 9% inferiors al 2022, respectivament.
El repte no s’ha acabat: per arribar als Objectius Climàtics de 2030 cal accelerar els esforços.
Tot i les bones dades de 2023, amb aquesta “fita històrica” a nivell de reducció de les emissions totals i amb el constant decreixement de la intensitat d’emissions, l’informe deixa clar que, per arribar als objectius de reducció d’emissions per al 2030, cal intensificar esforços i mantenir un ritme sostingut de reducció.
L’ambició de reducció a nivell europeu és molt elevada. Mesures com la Llei Europea del Clima –on es va aprovar incrementar l’objectiu del 40% al 55% d’emissions netes al 2030 respecte 1990, com a pas previ a la neutralitat d’emissions per a 2050–, ens fan entendre que, tot i els avenços, encara estem molt lluny d’aquests objectius. Això implica aplicar millores molt més ambicioses en tots els sectors.
A Catalunya, d’on venen les emissions?
Segons l’informe, les emissions es concentren especialment en quatre sectors d’activitat principals: Transport (34%), Indústria (26%), Energia (13%), Agricultura i ramaderia (12%).
Quines mesures caldrà desplegar (i combinar)?
L’informe i el marc institucional apunten que cal continuar avançant amb un paquet ampli de polítiques com:
- Electrificació de la demanda (indústria, edificis i transport)
- Impuls de les energies renovables
- Eficiència energètica i rehabilitació d’edificis
- Mobilitat sostenible i reducció de dependència del vehicle privat
- Economia circular, gestió de residus
- Transformació de processos industrials i reducció de combustibles fòssils
I les tecnologies de CCUS? Una palanca complementària
En aquest marc, una de les eines que guanya pes –sobretot en sectors industrials difícils d’abatre– és la
Captura, Ús i Emmagatzematge de CO₂ (CCUS). A
l’SmartVision Paper #6 d’AEMES Smart: Captura, Ús i Emmagatzematge de CO₂, elaborat en col·laboració amb el centre tecnològic
Eurecat i el despatx d’advocats
RCD, es subratlla com el desplegament de les tecnologies de CCUS constitueix un element estratègic imprescindible per a Catalunya per assolir els objectius de reducció d’emissions fixats per la Unió Europea i avançar cap a una economia climàticament neutra.
Això es deu al fet que les emissions de
CO₂ (i d’altres gasos amb efecte hivernacle) no provenen només de l’energia, sinó també del
procés químic o industrial mateix. Per tant, són emissions
intrínseques, difícils d’eliminar només amb electrificació, i cal plantejar solucions alternatives per arribar a aquests objectius.
Des d’AEMES Smart defensem que la neutralitat climàtica requereix una combinació de palanques (eficiència, electrificació, renovables, hidrogen…) i que
el CCUS pot actuar com a complement necessari en sectors com la química o el ciment, on la reducció completa amb mesures convencionals és limitada.
Per tant, el 2023 marca un punt d’inflexió: les emissions de GEH a Catalunya baixen per sota de 1990. Però els objectius de reducció pel 2030 exigeixen accelerar i combinar polítiques de descarbonització. A les renovables, electrificació i eficiència cal sumar-hi també alternatives tecnològiques com el CCUS, que poden actuar com a palanca complementària per a la descarbonització industrial.
Tornar al llistat