AEMES Smart participa en el 7è Industrial Meeting de Foment del Treball a la taula dedicada a la captura i emmagatzematge de CO2 a la indústria

AEMES Smart va participar el passat 22 de gener al 7è Industrial Meeting de Foment del Treball, on Neus Olea, directora de l’associació, va moderar la taula rodona La importància de la captura i emmagatzematge del CO2 per la indústria energètica-intensiva. En la seva intervenció, Olea va afirmar que, segons l'Agència Internacional d'Energia, la captura de carboni pot contribuir amb fins a un 20% a la reducció d'emissions de CO2 necessària per a prevenir l'escalfament global. Aquesta captura es clau per a indústries electro-intensives com la del ciment, la producció de metall, i algunes químiques, que generen CO2 com a resultat de la seva activitat. La captura de carboni es podria utilitzar en processos químics per produir fertilitzants, combustibles més verds o H2, per exemple, i la resta es podria emmagatzemar de manera permanent.

Les tecnologies de captura i emmagatzematge de carboni (CAC), malgrat que no són molt conegudes, són tecnologies bastant madures però implementar-les a gran escala requereix de la creació i la coordinació de tota la cadena de valor: captura, transport, ús i magatzematge. Olea va defensar el desenvolupament d’aquests processos de manera coordinada, amb un enfocament dels països per a la creació d'un ecosistema de projectes i mesures públiques i privades ben sincronitzat, que permeti crear infraestructures, mercats, models de negoci, polítiques i regulacions.

Alexander Engh, director del CCS del Ministeri de Petroli i Energia de Noruega, va incidir en la importància de coordinar tota la cadena de valor, posant l’exemple del govern noruec, qui va liderar tot el procés i el va dotar també de recursos financers. Engh va explicar el Longship Project, referència a Europa per la contribució a la descarbonització a partir d’un projecte a gran escala de captura, transport i emmagatzematge de carboni al qual es van destinar 2,5 bilions d'euros -una tercera part aportats per la indústria-, amb un horitzó a 10 anys. Amb una gran àrea geològica natural amb capacitat d'emmagatzematge de CO2 sota el Mar del Nord i més de 20 anys d'experiència, Noruega té una àmplia experiència en CAC a gran escala, sense oblidar que un 20% del seu PIB prové del petroli i, previsor, el país s'enfoca a una estratègia de transformació industrial no només per ser mediambientalment sostenible, sinó també per proveir solucions a la resta del món. De fet, Engh va explica que un dels objectius claus ara és generar un surplus de capacitat d’uns 40 milions de tones l’any que permeti comercialitzar aquest CO2 amb altres països, cosa que ja s’ha començat a fer amb Dinamarca o els Països Baixos, i s’espera passi també aviat amb Alemanya: "el que suposaria un enlairament de l’activitat de la CAC a Europa".

A la pregunta de què caldria fer al nostre país, Engh va dir que és fonamental construir confiança per als partnerships entre tots els actors, i va afegir que "cal l’involucració del govern, regulació... però el primer pas és identificar el potencial d’emmagatzematge i les fonts potencials d’emissions". També va assenyalar que la UE té un paper important a fer.

Per la seva banda, Mariano García, Director de Sostenibilitat de Holcim, líder en solucions sostenibles de construcció, va aportat la visió del sector empresarial. García va explicar que casi el 40% de les emissions globals de CO2 estan relacionades amb el sector de la construcció. D'aquesta quantitat, un 30% es refereix als propis materials de construcció i el 70% restant a les emissions que produeixen els edificis. va subratllar que un correcte reciclatge i recuperació dels materials de demolició permetria la seva reutilització indefinida i va ser ferm a l’afirmar que “no es pot descarbonitzar la indústria de la construcció sense la captura, però sobretot sense l’emmagatzematge de CO2", i que això és fonamental per “mantenir l’arrelament del sector a Espanya”. En aquest sentit, va apuntar a la nova competència de països com Itàlia o Grècia, que estan entrant al mercat amb noves solucions al sector.

Així, va reclamar a l'Administració que defineixi i quantifiqui un compromís en tones de captura i emmagatzematge de CO2 per al 2030 per tal que les empreses tinguin un full de ruta “per definir les seves estratègies, doncs això ajudaria a que tots els actors defineixin les seves estratègies també. Els fons públics, els Perte activen tota la cadena però s’ha de veure un compromís quantificat per part de l'Administració que ens posi a tots en fila per treballar”.

García també va comentar que la empresa té prevista una inversió de 2.000 milions d’euros en els propers anys per aconseguir l’objectiu net zero i va recordar que el desenvolupament d’un procés de captura de CO2 en una fàbrica de ciment suposa una inversió de 200 a 300 milions d’euros, “xifra similar a la creació d'una fàbrica de ciment nova: són projectes del mateix nivell que industrialitzar de nou un país”.

Va subratllar la importància d’utilitzar combustibles alternatius en lloc de combustibles fòssils i va dir que si bé el CO2 juntament amb l’hidrogen renovable permet la fabricació de combustibles processats com el metanol, “aquesta via no és capaç de cobrir encara a Espanya les necessitats de l'activitat”.

Pel que fa al paper de l’Administració, Oriol Alcoba, Director General d’Indústria de la Generalitat de Catalunya, va destacar el repte de la innovació i la necessitat “d’experimentar amb tecnologies que encara no són prou madures, i amb models de negoci nous” per donar resposta a la descarbonització. Va comentar la incidència dels costos i la fluctuació del preu de la energia en els processos productius i en aquest sentit va indicar que l’alça del preu dels drets de CO2, que ara se situa entorn als 100 dòlars per tona emesa, tensiona els marges de les companyies, i decantarà les polítiques europees (i va recordar que Noruega va començar el projecte Longship quan el cost de les emissions rondava els 20 dòlars per tona).

Alcoba va assenyalar que des del govern es treballa en dos fulls de ruta, un a llarg termini referit a com es podrà arribar a objectius net zero al 2050 “que creiem serà a través de l’electrificació i la digitalització; i l’altre que és el Pacte Nacional per la Indústria fins al 2030, on la sostenibilitat i transició energètica és un dels àmbits més significatius i un dels més dotats econòmicament".

Pel que fa a les polítiques de descarbonització, el Director General d’Indústria va dir que “hem d’electrificar tot el que sigui electrificable” (destacant el projecte de Repsol per al desenvolupament del més gran electrolitzador espanyol, que ha rebut mes de 60 milions d’euros de finançament europeu); "hem de fer ús d’energies alternatives, com l’hidrògen verd; hem de desenvolupar biofuels fuels sintètics; i hem posar en marxa estratègies d’ús, captura i emmagatzematge de CO2. En aquest sentit, va destacar el projecte de creació del Centre de Descarbonització de Catalunya, que servirà “per escalar tecnologies emergents (des del laboratori al mercat) i provar i validar tecnologies madures en entorns reals mitjançat plans pilots”.

Pel que fa a les línies d’ajut de la Generalitat, Alcoba va indicar que al 2024 es posarà el focus en projectes de descarbonització i de consum d’aigua, i va comentar la importància de treballar amb altres administracions, tant a Espanya (com per exemple en el projecte del corredor de l’Ebro) com a Europa, i en col·laboració amb plataformes tecnològiques.