La descarbonització al sector Agroalimentari promou un sistema amb pràctiques més eficients, sostenibles i resilients

La descarbonització i l'economia circular en la cadena de valor agroalimentària són enfocaments complementaris per abordar desafiaments ambientals i millorar la sostenibilitat. La descarbonització se centra a reduir les emissions de gasos d'efecte hivernacle mitjançant pràctiques agrícoles sostenibles i l'ús d'energies renovables. D'altra banda, l'economia circular busca minimitzar deixalles i aprofitar al màxim els recursos, reciclant subproductes i dissenyant cadenes de subministrament més tancades. La integració d'ambdós enfocaments promou un sistema alimentari més eficient, sostenible i resilient. Tecnologies innovadores i polítiques climàtiques donen suport a aquests esforços a escala global.
 

Així es confirma al paper Descarbonització i economia circular en la cadena de valor agroalimentària, presentat arran de la jornada homònima que es va celebrar el passat 28 de novembre al Consell Comarcal del Baix Llobregat, organitzada per l’Àrea Metropolitana de Barcelona i AEMES Smart, amb el suport d’AEBALL/UPMBALL, el Consell Comarcal del Baix Llobregat i l’Institut Agrícola Català de Sant Isidre. A la sessió es va abordar la situació del sector en l’actualitat, i es va posar sobre la taula les oportunitats i els desafiaments que suposa la transició verda per les empreses, tot presentant casos concrets d’experiències i analitzant les dificultats i els avantatges competitius que aporta la descarbonització. 
 

Les principals estratègies de descarbonització en aquest sector passen per una transició a energies renovables, una correcta gestió de residus, una reducció de desaprofitament d'aliments, una aposta per la innovació tecnològica, una agricultura sostenible i de precisió, una captura i emmagatzematge de carboni, unes cadenes de subministrament eficients i una localització de la producció.
 

Reglament de desforestació de l’EU
 

El juny del 2023, l’UE va publicar el Reglament 2023/1115, sobre la posada a disposició al Mercat Únic de la Unió Europea i l'exportació des de la Unió de determinades mercaderies i productes associats a la desforestació i la degradació forestal, conegut com el Reglament de desforestació de l’EU (EUDR). A partir del 30 de desembre de 2024, s'aplicaran els articles clau de l'EUDR, deixant un breu període d'adaptació i preparació. En virtut de l'EUDR, qualsevol operador que col·loqui al mercat de la UE productes bàsics com la soja, la carn de boví, l'oli de palma, la fusta, el cacau o el cautxú, ha de poder demostrar que els productes no són originaris de terres desforestades o han contribuït a la degradació dels boscos.
 

Com afectarà la Taxonomia Verda a les PiMES?
 

La taxonomia mediambiental es presenta com un sistema de classificació amb el propòsit d'aclarir i categoritzar les inversions i activitats econòmiques que es consideren sostenibles en el marc del Pacte Verd Europeu.
 

La Unió Europea ha establert el Reglament (UE) 2020/852 sobre taxonomia que defineix els criteris i els requisits de divulgació relacionats amb la sostenibilitat mediambiental per a les activitats econòmiques. És legalment vinculant i té com a objectiu proporcionar una base comuna per a la classificació d'activitats sostenibles a la UE. El Reglament de Taxonomia té un impacte legal significatiu en el camp de la inversió sostenible. A més, requereix que els gestors de fons i altres actors financers informin sobre com els seus productes d'inversió s'alineen amb els criteris de la taxonomia.
 

Les empreses que desitgin beneficiar-se de la taxonomia verda han de complir amb les obligacions d'informes i divulgació establertes en el Reglament de Taxonomia. Això inclou la presentació d'informes sobre com les seves activitats s'alineen amb els criteris de sostenibilitat. Les empreses que no compleixin amb els requisits legals, poden enfrontar sancions i penalitzacions. A més, les empreses s'han de mantenir al tant dels canvis en la legislació i adaptar les seves operacions en conseqüència.
 

Reptes i oportunitats per a les empreses
 

La implementació de pràctiques i tecnologies sostenibles pot requerir inversions significatives en equips, capacitació i canvis operatius. Per tant, les PiMES poden enfrontar dificultats per cobrir aquests costos iniciaIs. Adaptar-se als estandards de sostenibilitat imposats per la taxonomia verda pot requerir canvis significatius en els processos i la producció. Complir amb regulacions més estrictes pot ser un desafiament addicional. D’altra banda, a mesura que més empreses busquen complir amb la taxonomia verda, la competència pels recursos i els mercats sostenibles pot augmentar. Les PiMES necessiten trobar formes de diferenciar-se i destacar entre la competència. En aquest sentit, complir amb els estandards de la taxonomia verda sovint requereix coneixements tècnics i especialitzats. Les PiMES poden mancar de personal amb experiència en sostenibilitat.

La taxonomia verda proporciona pautes i criteris específics per determinar quines activitats són considerades sostenibles des d’una perspectiva mediambiental. Això pot ajudar les PiMES a comprendre millor quines pràctiques són beneficioses per al medi ambient i com alinear les seves operacions amb els estàndars de sostenibilitat. A més, amb la creixent atenció a la inversió sostenible i la regulació relacionada amb la taxonomia verda, les PiMES que puguin demostrar que compleixen amb aquests criteris, poden accedir a finançament i recursos específicament destinats a projectes sostenibles. A més, adoptar pràctiques i tecnologies sostenibles pot ajudar les PiMES a reduir costos a llarg termini en disminuir el consum de recursos i augmentar l’eficiència operativa. També a impulsar la innovació en productes i processos sostenibles, la qual cosa podria portar a noves oportunitats de negoci i creixement.