AEMES Smart demana impulsar un canvi en les empreses i les administracions per una contractació pública més clara, innovadora i eficient

AEMES Smart, l'Associació d'Empreses de Mobilitat, Entorn Sostenible i Smart que impulsa la innovació i la inversió mitjançant la cooperació empresarial i la col·laboració publicoprivada, ha reunit avui a Barcelona a representants d’administracions públiques i empreses per repensar el futur de la contractació pública i el seu paper com a motor de canvi, posant un èmfasi especial en els àmbits de la mobilitat i la sostenibilitat.

L'associació, que representa més de 180 empreses amb 100.000 empleats i més de 10.000M€ de facturació, i a una comunitat de centres tecnològics, infraestructures logísTques i administracions, ha presentat també l’estudi “La Contractació Pública com a eina de desenvolupament sostenible: Reptes i oportunitats”.

A la presentació de la Jornada, Neus Olea, Directora d’AEMES Smart ha definit el marc del debat assenyalant que “la contractació pública és molt més que un procediment: és políTca industrial” i ha afegit que s’han de “reduir terminis i burocràcia” i impulsar més la transparència per millorar la confiança. L’associació considera que les empreses han fet els deures -han innovat, han invertit, han creat solucions en mobilitat, energia i circularitat-, però per desplegar tot plegat “cal activar la demanda que, en gran part, és pública”.

Neus Olea ha afegit que per aquest moTu es posa el focus en fer possible i àgil la col·laboració publicoprivada dins del marc legal, i que aquesta col·laboració permetrà a les administracions comptar amb el coneixement, la tecnologia i la innovació privades, i per tant “posar en marxa estratègies, polítiques i serveis més eficients i amb més impacte”. I a les empreses, les ajudarà a conèixer les planificacions i estratègies públiques, poder-s’hi avançar per aportar productes i serveis, i també poder optar a les administracions com a client, “en un moment en que les empreses que ofereixen sostenibilitat el que necessiten és demanda tractora”.

Les línies estratègiques i la primera edició dels Reconeixements AEMES Smart a la Contractació Pública amb Impacte.

AEMES Smart, ha traçat les tres línies estratègiques per avançar cap a una contractació pública i una col·laboració publicoprivada més eficaces i amb impacte tangible, tot precisant que “no són només una declaració d’intencions, sino un compromís ferm per construir un nou contracte de confiança entre Administració i Empresa”.

La primera línia consisTrà en reforçar els espais de cooperació, consolidant les comissions i la taula de treball per la col·laboració en mobilitat sostenible amb la Comunitat de Madrid i la Generalitat de Catalunya, amb la parTcipació de l’Autoritat del Transport Metropolità i l’Àrea Metropolitana de Barcelona, i obrint la porta a altres actors públics i privats rellevants. La segona, en elaborar un catàleg de bones pràcTques que serveixi de referència per a iniciaTves que busquin maximitzar l’eficiència, la sostenibilitat i l’impacte social. I finalment, donar visibilitat i replicabilitat a casos exemplars que aconsegueixen qualitat, eficiència i sostenibilitat amb seguretat jurídica.

Amb aquest objectiu, s’ha anunciat la primera edició dels Reconeixements AEMES Smart a la Contractació Pública amb Impacte, que es lliuraran al maig de l’any vinent, juntament amb el catàleg de bones pràcTques. Els premis Tndran les categories següents: Administració Innovadora que Dinamitza la Indústria (CPI, diàleg compeTTu o associació per a la innovació, amb resultats); Millor Pleg d’Innovació i Qualitat (ponderació de qualitat/impacte i bona traçabilitat); Impuls a Pimes i Startups (lotització i parTcipació real); Millor Col·laboració Publicoprivada (també prèvies o fora d’un procés de licitació, si generen impacte); i un Gran Reconeixement si un cas destaca transversalment. La presentació de sol·licituds romandrà oberta fins al 28 febrer de 2026.

L’Smart Paper La Contractació Pública com a Eina de Desenvolupament Sostenible: Reptes i Oportunitats

Carles Conill, membre del Consell Assessor d’ AEMES Smart, i director de l’informe, i la Rocío Marln, Directora del Departament de Dret Administratiu i Urbanisme d'RCD, i coautora del mateix document, han explicat que com a punt de partida de les propostes que fa AEMES Smart en aquest document estratègic s’han tingut en compte els resultats de l’enquesta entre una mostra d’empreses representatives de l’ecosistema de l’associació, que comprèn empreses de diferent tamany i característiques.

Aquesta consulta ha permès conèixer que entre d’altres mesures, es reclama l’impuls i parTcipació efectiva i real de les empreses locals en els processos de contractació pública; la incorporació de criteris que valorin la qualitat tècnica de les companyies, més enllà del preu que s’oferT; i incloure també l’eficiència, la sostenibilitat i l’impacte social ales prestacions que contracta l’administració. Així mateix, es recorda la importància del foment de la inversió privada en infraestructures i serveis; l’impuls de contractes de col·laboració amb un escenari a llarg termini; la introducció de mecanismes de retorn financer atractius per al sector privat i la determinació adequada del preu de licitació a partir d’una adequada estimació dels costos i una proposta de preus competitius al mercat, així com la introducció de fórmules de revisió de preus reals i efectives, aplicables a
determinats contractes.

Les empreses troben a faltar flexibilitat i facilitat en la modificació dels contractes públics; normalitzar la possibilitat de procedir al reequilibri econòmic dels contractes de concessió; o l’impuls de la utilització de mecanismes de racionalització de la contractació, com són el diàleg competitiu i l’associació per a la innovació, permetent participar en el disseny de solucions abans de la licitació. Un exemple clar de que la reformulació i adaptació dels terminis és possible i necessària és la gestió dels fons Next GeneraTion, motivador d’una modificació dels terminis de licitació, alleugerint la seva tramitació. La incorporació de mecanismes de control (mesures antifrau) també ha impactat en la necessitat de repensar els terminis dels processos de licitació.

El marc legal

La judicialització de la contractació és un altre aspecte que tracta l’informe d’AEMES Smart, i que impacta directament en els terminis i tramitació dels processos de contractació, ja que obre un procés llarg, derivat de la tramitació en els diferents tribunals, impedint una actuació accelerada en la resolució d’impugnacions.

L’anàlisi anterior porta a qüestionar si el model de contractació pública transposat a l’ordenament espanyol és l’adequat o incorpora traves i obstacles que impacten directament amb el compliment dels principis i finalitats de la contractació pública. Malgrat això, la proposta de l’informe és buscar com en el marc legal vigent poden satisfer-se aquestes demandes i quins exemples es poden trobar a l’abast per fer-ho. El cas d’Itàlia, amb un bon model de col·laboració públic-privada que es duu a terme a través de la iniciaTva privada o experiències als EEUU, on es contracta a les empreses privades per temes de consultoria estratègica o licitacions on més que l’import es valora la qualitat de l’equip proposat, serien exemples a seguir.

En el context espanyol, i pel que fa a bones pràcTques en matèria de col.laboració publicoprivada, Rocío Marín ha posat els exemples del Plan Estatal de Investigación Cienlfica y Técnica de Innovación (2024-2027); el projecte ZUM (MaaS a Zaragoza); consultes preliminars al mercat impulsades per Sevilla TechPark; o la Consulta Pública Estratégica del MITECO (estratègia contra la pobresa al transport).

La Jornada de debat i les taules rodones d’empreses i administracions

La taula dedicada a donar veu a les empreses (“Del repte a l’oportunitat: Superant la complexitat del model de contractació pública mitjançant la innovació i aprenent de les bones pràcJques”) ha comptat amb Rafael Barnola, Gerent de Catalunya, Balears i Aragó a ETRA; Juan Carlos Pérez, Cap del Departament de Serveis Tècnics a FCC Medio Ambiente; Alfred Morales, Gerent de BAMSA; Marl Salvador, Managing Director a FLOOX i Lluís Moreno, President a la Cambra de ContracTstes d’Obres de Catalunya. El moderador de la taula Eladi Torres, President de l'Associació Catalana de GesTó Pública, ha explicat que a Espanya intervenen 17.000 actors en la contractació pública (350 de de l’Estat, 1350 de les autonomies i 15.300 d’enTtats locals, compresos els ajuntaments), per la qual cosa, “la interpretació de la Llei no sempre és la mateixa.”

La taula, però, ha posat de manifest les coincidències amb l’enquesta portada a terme per AEMES Smart. Tots els participants han convingut que els llargs terminis dels procediments (entre un any i un any i mig des que es publiquen els plecs i s’adjudica el projecte) provoquen un encariment de preus o poden produir una pèrdua de l’interès estratègic de la oferta i han expressat que hi ha una gran facilitat per impugnar els plecs, que a la vegada provoca noves pròrrogues. La qüesTó dels llargs terminis també té conseqüències en sectors en els que la tecnologia avança ràpidament o té un pes important en el servei o producte final a proveir, com és el cas de la mobilitat sostenible: això arriba al punt de que es poden acabar instal·lant infraestructures per a recarrega de vehicles elèctrics, per exemple, que són obsoletes tecnològicament quan arriben al consumidor final.
En aquest sentit, però, s’ha identificat la bona pràctica de la Generalitat de Catalunya, que pel que fa a la cadena de valor que intervé en el vehicle elèctric, ha fet consultes als actors implicats. La taula ha subratllat també que es contempli la petjada mediambiental de les empreses per part de l’administració.

Els participants han reclamat valoracions objecTves d’experts i que “les administracions perdin la por a consultar a les empreses en les fases inicials de les licitacions, per millorar tot el que està prevista a la Llei.”

L’altra taula de debat ha sigut la que ha donat veu a les administracions (“Innovar dins la legalitat: el paper de les administracions en una contractació més eficaç i amb major impacte”), moderada per Manuel Valdés, Director General a ATM i amb la participació d’Eva López, Directora Jurídica de BIMSA; Joan M. Bigas, Director de l’Àrea de Mobilitat i Transport de l’AMB; i Virginia de León, Directora de Contractació d'Infraestructures de la Generalitat de Catalunya.

Joan M. Bigas, Director de l’Àrea de Mobilitat i Transport de l’AMB ha reconegut que la Llei del 2107 té mancances a l’àmbit dels serveis, on hi poden haver enfrontaments entre empreses compeTdores i en el que “la resposta de els administracions de vegades ha sigut feble”, ha portat a procediments judicials, i ha frenat les adjudicacions, amb resolucions contradictòries per part dels tribunals. Per la seva part, Virginia de León, Directora de Contractació d' Infraestructures de la Generalitat de Catalunya, una de les entitats que més licita a Catalunya, i Eva López, Directora Jurídica de BIMSA, empresa que gestiona l’obra pública de la ciutat de Barcelona, han coincidit en els acords marc com a eina que contribueix a l’agilitat i la flexibilitat de la contractació. S’ha assenyalat que moltes planificacions de licitacions es publiquen anyalment, amb una alerta als licitadors i que s’està treballant en aplicacions d’intel·ligència artificial per agilitzar encara més els procediments o en incorporar criteris mediambientals. Tots els representants de les entittats públiques han posat en valor el gran nombre de licitacions gestionades.

Els participants han defensat la col·laboració publicoprivada (s’ han mencionat espais com la Cambra de Contracistes on es troben tots els agents i es treballa conjuntament) i han estat d’acord en que “s’ha de cultivar la confiança, no es tracta de fiscalitzar”, així com treballar conjuntament els criteris de valoració, també per generar sinergies pel que fa a la exclusió dels contractes. Els representants públics han recordat que s’hauria de promocionar la concurrència per comptar amb més ofertes per part de les empreses, però han estat d’acord en que s’han de simplificar els plecs, i ha d’haver més flexibilitat contractual.

S’ha comentat també que a l’administració es necessiten equips potents de gesTó, amb bon coneixement dels serveis que s’hauran d’operar, i comptar amb criteris de penalitzacions i incenTus en relació a la gestió. La taula ha conclòs que “hem après molt amb la vigència de la nova Llei de contractes però necessitem més voluntat jurídica i política”.

Marc Iglesias, Director de Serveis de Mobilitat Sostenible de l' AMB ha compartit el cas referent de la "Moto Compartida Metropolitana", que va significar un repte a efectes de regulació, per la seva novetat, i en el que es van implicar tots els agents, inclòs el propi mercat a través de la CNMC.